Mirada

Aquí tothom diu que tinc els ulls blaus com la iaia Montse. El tiet Marçal i l'avi Marc a vegades, fins i tot, em diuen així. M'hagués agradat conèixer-la però jo sé que m'està veient créixer des del cel. També ho fa el iaio i els avis d'Uruguai. Segur que sí.
El cabell ros apanotxat és com el del papa. Quan em toca el solet es torna més pèl-roig que mai! Els papes em miren i somriuen. Sempre diuen que em porto molt bé i que sóc molt boniqueta. Sóc la seva cuqueta dolça i ensucrada. També sóc la cucarroneta i la "Qu" (oi, mami?). Jo intentaré portar-me bé sempre, tan bé com ara. El que no puc prometre és seguir amb aquesta tradició tan familiar de ser mestra. Això m'ho hauré de pensar molt i molt bé. No sé què seré però aquí, a la meva família, diuen que seré pianista pels dits tan llargs que tinc. Jo només sé que seré molt feliç perquè en sóc, i molt. Això! Jo de gran vull ser...FELIÇ.