Telma

domingo, abril 02, 2006

Somnis


Quan m'adormo somnio. Somnio que encara estic dins de la panxa i, de cop, tinc un ensurt perquè m'adono que ja no estic en aquella bombolleta, tan i tan protegida. Ara, estic a fora, al món real i no és tan dolç ni tan silenciós com l'altre món, on he viscut 42 setmanes.

"Saps pare què he vist aquesta tarda cap al tard? Semblava una fantàstica novel·la, però a mí, m'ha fet plorar. Eren trons allò que pel cel surava, eren armes que servien per matar. És això el que no hauria de passar...i que els nens...no tornin a plorar. Saps mare què he vist aquesta tarda cap al tard? Semblava una fantàstica novel·la, però a mí, m'ha fet plorar".

-Papa, Mama... Bona nit (ngue,ngue, gua, aaa)
-Bona nit, Telma estimada. Recorda: Totes les puces al teu llit i les que no hi càpiguen...al teu melic!